SOL, SOLET
VINE'M A VEURE, VINE'M A VEURE
SOL, SOLET
VINE'M A VEURE, QUE TINC FRED!
Discover Lluïsa!
diumenge, 30 de novembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
TECNOAUTOBIOGRAFIA
La Judith va néixer al 1990, en aquells temps ja existien milers d'aparells (però no tots eren accessibles!).
La iaia tenia tota la casa plena de marcs amb fotos que els papes havien fet a la Judith amb una càmera gegant (i després el fotògraf havia revelat el carret!).
A la tele de 5 canals mirava tot tipus de dibuixos i series, els que més li agradaven eren: el Dr.Slump (adorava a l'Arale!), Bola de Drac, Doraemon, Les tortugues ninja, Heidi, Els barrufets, Sakura, Karekano, La abeja Maya, El Barrio Sesamo, Delfi, Fly, Los Fruitis, Punky Brewster, Blossom, Las gemelas de Sweet Valley... entre d’altres
A més a més, la iaia li comprava els vídeos (VHS!) de tooootes les pelis de Disney: La Sirenita, El rey leon, La Cenicienta, La Bella Durmiente, La Princesa Cisne, Pocahontas, El libro de la selva, El jorobado de Notre Dame, Los 101 Dálmatas, Pinocho, Aladdin, Toy Story, Bambi, Dumbo... i un llarg etc!
Es sabia totes les cançons de les pelis i les gravava en un radiocassette que li van portar els reis... de fet, encara a casa guarda algunes de les cintes on surt cantant...
Li encantava dibuixar amb els plastidecors... i retallar i enganxar coses... però de tant en tant, engegava la Sega a la tele i jugava una miqueta amb la seva primera vídeoconsola.
Tenia una gameboy que no li cabia a les mans i el papa sempre li feia treure el volum quan jugava al tetris.
Al cole no deixaven que portéssim els tamagochis... aleshores la Judith el deixava a càrrec de la mama (al final del dia sempre venia mort perquè a la mama se li oblidava donar-li de menjar!!!!!!)
A casa teníem un telèfon que feia un soroll molt peculiar! Per marcar els números havíem d’anar posant els dits en petits forats i esperar a que fes una volta sencera per poder posar el següent número (encara gràcies que no hi havia prefix...)
Quan tenia 12 anys li van regalar un ordinador gegant! Era genial poder fer molts treballs pel cole amb el word i pintar amb el paint!
I als 14 va tenir el seu primer mòbil!
Actualment la Judith té 18 anys.
Ara la iaia a casa té un marc de fotos digital (on les fotos van canviant soles) i els papes fan fotos amb una càmera digital i després les passen a l’ordinador.
La tele porta un tdt incorporat (i per tant disposen de no sé quants canals...), els vídeos de disney s’han quedat a un prestatge perquè ara tenim DVD i les pel·lícules són CD’s (i no cal rebobinar-les!).
Ara ja no escolto música amb el radiocasette, ni amb el discman... tinc un ipod en el qual poso totes les cançons que vull.
El telèfon que tenim a casa és inalàmbric i ara tots tenim un mòbil amb càmera de fotos incorporada.
L’ordinador gegant ha estat substituït per un altre amb una pantalla ben fineta i a més a més tenim un portàtil! Tots dos ordinadors disposen de connexió a Internet.
El món de les vídeoconsoles la Judith l’ha deixat a part... però veu com els seus cosins petits juguen amb la PSP, la play, la Wii...
Els temps canvien molt! I cada dia hi ha més novetats...! Ara ens quedem sense internet i de seguida estem patint, si no tenim cobertura al mòbil sembla que s’acabi el món, si no escoltem música al metro el viatge se’ns fa tres vegades més pesat...
A la meva escola, la veritat és que les noves tecnologies s’incorporaven ben a poc a poc...
Una de les pitjors experiències és les explicacions d’història acompanyades d’imatges reflectides a la paret mitjançant un canó... com vaig arribar a odiar aquelles diapositives amb imatges en blanc i negre... que havia d’anar canviant el profe d’una en una i que sovint quedaven tortes...
Una de les millors experiències va ser la gravació d’un CD amb nadales! Quan teníem 11 anys la profe de música va contractar a uns tècnics que ens van gravar mentre cantàvem... i ens anaven explicant com ho feien!
Després d'haver fet una exposició sobre els tipus de tecnologies... me'n he adonat que a la tecnoautobiografia només he fet referència a les artefactuals!
De manera que, a continuació, dedicaré un petit tros a la resta de tecnologies:
He de donar les gràcies mil i un cops a la biotecnologia! Cada hivern agafo angines... i no sé que faria sense l'antibiòtic! Que per cert, ara el prenc en pastilles, però de petita montava uns drames impressionants cada cop que m'havia de prendre aquells sobres amb un gust i una olor horribles...!! La meva mare m'havia de deixar el got amb el medicament, a un costat un got amb aigua i a l'altre costat un caramel! jajajaja!
Sense les simbòliques no sé com ho faria per trobar els lavabos als altres països!!
I, finalment... les organitzatives! Sense elles trobo que els treballs en grup se'ns farien una mica difícils!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
